dilluns, 21 de novembre de 2011

PLA D´EMERGÈNCIA DEL CP MESTRE GUILLEMET

Consells i instruccions a tenir en compte

1.Introducció.
D´acord amb l´apartat h de l´article 26 del ROC, l´equip directiu del centre és el responsable d´impulsar els plans de seguretat i d´emergència del centre, de responsabilitzar-se de l´execució periòdica dels simulacres d´evacuació i d´avaluar-ne les incidències.
El centre ha de tenir actualitzat un pla d´emergència per als casos en què es necessiti dur a terme una evacuació de l´alumnat del centre.
Cada curs escolar hem de realitzar un simulacre d´evacuació de l´alumnat del centre. Hem de comunicar a la Secretaria General Tècnica de la Conselleria d´Educació i Cultura el dia i l´hora d´aquest simulacre.

1.1.- Normativa legal

Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscs Laborals
Llei 2/1998, de 13 de març, d´ordenació d´emergències a les illes Balears
Decret 8/2004, de 23 de gener, pel qual es desenvolupen determinats aspectes de la Llei d´ordenació d´emergències a les illes Balears
Ordre de 13 de novembre de 1984 sobre evacuació de centres docents d´educació general bàsica, batxillerat i formació prefessional. Ministeri d´Educació i Ciència.

2.PLA D´AUTOPROTECCIÓ

a) Consideram situació d´emergència la que està motivada per un incendi, un anunci de bomba, una fuita de gas o qualsevol tipus d´alarma que justifiqui l´evacuació ràpida de l´edifici.

b) El nostre centre està constituït per 2 blocs:

Zona baixa: aules de segon i tercer cicle de primària, sala d´usos múltiples/menjador, gimnàs i 2 banys.
Zona alta (1 metre per damunt l´anterior zona, on accedim per sis escalons i dues rampes): aules d´infanil i de primer cicle, sala d´informàtica i zona de despatxos, que inclou la sala de música, l´aula de suport, la biblioteca, la sala d´Apima, la direcció/secretaria, la sala de professors i dos banys.

c) Mestres: al nostre centre som 16 mestres.
- Cada coordinador/a de cicle és el responsable de controlar que el desallotjament es faci tal com es descriu en el pla d´evacuació.
- Aquest/a coordinador/a és també l´encarregat de fer arribar al director/a el resultat del recompte d´alumnes del seu cicle.
- El/la director/a ha d´actuar com a coordinador general i s´ha d´encarregar d´obrir les portes per a la sortida i, si escau, de desconnectar l´electricitat.

d) Llistat de números de telèfons: devora el telèfon ha de figurar un llistat amb telèfons d´emergència (bombers, Ajuntament, Guàrdia Civil, Creu Roja).

3.ORIENTACIONS PER A LA REALITZACIÓ D´UN SIMULACRE D´EVACUACIÓ

3.1.- Orientacions bàsiques


Hem de realitzar el simulacre sense que els alumnes n´hagin estat prèviament alertats.
Els/les mestres, que han de rebre amb anterioritat les instruccions oportunes a l´efecte de planificar l´exercici pràctic, tampoc no és convenient que en sàpiguen exactament ni el dia ni l´hora

Hem de fer l´evacuació en 5 minuts. En cas d´incendi o fuita de gas, el punt de trobada ha de ser el centre del pati. En cas d´anunci de bomba, hem de sortir per la barrera grossa (C/ ses Escoles). En qualsevol cas, aquest barrera estarà oberta per tal d´afavorir l´entrada dels bombers, ambulàncies... al recinte.

El simulacre d´evacuació s´ha de produir en horari de classe i no n´hem dde saber l´ hora ni el dia.


3.2 Responsabilitat del mestres

Participarem obligatòriament en la realització del simulacre.
Recomanam que dediquin un temps a classe a informar els alumnes que els simulacres són importants, així com de les actuacions bàsiques que han de realitzar. Aquesta tasca és pròpia dels tutors/es.
Consideracions a nivell general.
. Els mestres s´han de responsabilitzar de controlar els moviments dels alumnes al seu càrrec.
. Els mestres, cadascú a la seva aula, han d´organitzar estratègies dels seus grups, designant els alumnes més responsables per què realitzin funcions concretes: tancar les finestres, comptar els alumnes, controlar que no duguin objectes personals...
. Els mestres han de comprovar que les aules o els espais on treballen en el moment de l´evacuació queden buits, deixant les portes i les finestres tancades i comprovant que no queda cap alumne en els serveis o espais annexos.
. Els mestres han de realitzar el recompte al punt de reunió dels seus grups d´alumnes.

3.3 Instruccions orientatives per als alumnes

Tots els grups d´alumnes han de seguir les instruccions del seu mestre respectiu.
Els/les alumnes que tenguin encomanades tasques de responsabilitat s´han de preocupar de complir-les.
No podran agafar cap objecte personal.
Els qui en escoltar l´alarma es trobin als banys o altres llocs annexos, ràpidament s´han d´incorporar a la seva aula.
Han de realitzar els moviments el més aviat possible, però sense córrer ni empènyer els altres.
Han de realitzar l´exercici en silenci i amb ordre, respectant el mobiliari i l´equipament escolar, evitant atropellaments o lesions als altres i ajudant els qui tenguin dificultats.
En cap cas l´alumne/a no pot tornar enrere amb el pretext de cercar germans, objectes personals...
Els grups han de romandre sempre units, fins i tot quan es trobin en els llocs exteriors de concentració, per tal de facilitar al/la mestre/a el control dels alumnes.


4.REALITZACIÓ DEL SIMULACRE.

L´hem de practicar una vegada per curs escolar.

Orientacións generals:

A l´inici de l´exercici hem d´emetre un senyal d´alarma (timbre i xiulet).
Per a l´evacuació ordenada hem de seguir els següents criteris generals:

al senyal de començament, hem de desallotjar el centre per diferents indrets:

. grups de 3 anys i 4 anys per a la rampa propera a la zona d´infantil
. grups de 5 anys, 1r i 2n, aula de música, d´informàtica i biblioteca, per l´escala
. la resta de grups, directament.

Els/les mestres hem de procurar que no incorrem en comportaments que puguin denotar preocupació o nerviosisme, per tal d´evitar que puguem transmetre aquesta actitud als alumnes.
el /la director/a ha de controlar el temps total d´evacuació.

Després del simulacre, tots els mestres han de tenir una reunió perquè comentin i avaluin l´exercici i redactin l´Annex 1


5.Risc de fenòmens meteorològics adversos

Aiguats/tempestes

A l´àrea mediterrània es poden produir pluges i borrasques locals intenses, provocades per cúmulus nuvolosos. Els vendavals i els llamps que ocasionen poden provocar danys.


Previsió:

La direcció del centre se n´ha d´informar i ha de demanar a l´Ajuntament (971 144397), a la Conselleria d´Educació i Cultura ( 971 176500) o al Centre d´Emergències de les Illes Balears (SEIB 112, dgemergencies.caib.es) si la zona està afectada d´un possible risc.
La direcció, així mateix, ha d´estar pendent del telèfon i ha de preparar un transistor i piles de recanvi.
La direcció ha d´estar pendent de les consignes de les autoritats i dels butlletins meteorològics difosos per la ràdio.


Durant la tempesta:

Els/les alumnes han de romandre a les dependències de l´escola.
El professorat s´ha de responsabilitzar de tancar les portes i les finestres de les dependències on estiguin treballant.
En cas que hi hagi possibilitat d´inundació a les dependències que donen directament al pati, s´han de donar les ordres oportunes per tal que els alumnes i els mestres es dirigeixin a les dependències de la part alta (zona d´infantil, aules de primer cicle, sala d´informàtica i zona de despatxos).
El professorat que treballi a cadascuna de les dependències ha de desendollar els ordinadors i altres aparells elèctrics que hi hagi, per tal d´evitar que es danyin per una pujada de tensió o que ocasionin descàrregues elèctriques.
Els membres de l´equip directiu han de fer allò que s´indica a l´apartat anterior pel que fa al despatx de direcció/secretaria, la sala de professors i l´endoll general de la sala d´informàtica. En els casos greus també han de desconnectar l´interruptor general de l´electricitat.
No hem de sortir fins que la tempesta hagi passat.


6. Altres riscs
6.1 . Incendi

El foc és un risc sempre present. En cas d´incendi, hem de fer el següent:

Els membres de l´equip directiu han de donar l´avís d´alarma
La direcció del centre ha d´avisar els bombers (tel. 085)
Hem de sortir el més aviat possible del lloc on treballam i col.locar-nos al centre del pati.
Cal anar de pressa, però sense córrer. Hem de tancar les portes a mesura que les anam deixant enrere.
Si en sabem, poden utilitzar els extintors. La càrrega dels extintors dura uns 10 segons.
Hem d´evitar els corrents d´aire.
Cal tallar el corrent elèctric.
Si tenim un extintor a mà, hem d´atacar la base de les flames.
Si s´encén la roba d´una persona, l´hem de fer rodolar per terra; si tenim aigua, l´hem de ruixar.
Si en tenim, hem d´ utilitzar teixits no sintètics (mantes...) per tal de sufocar les flames.
Si ens trobam en una dependència plena de fum, hem d´avançar de quatre grapes. L´aire fresc és ran de terra.
Quan arribin els bombers, ens hem de posar a les seves ordres i hem de col.laborar amb ells proporcionant-los informació.

7. Consells sanitaris

7.1. Convulsions. Atac epilèptic

Les convulsions o l´atac epilèptic solen caracteritzar-se per la pèrdua de la consciència, per les contraccions musculars generalitzades i per la desviació dels ulls cap amunt. Quan observem aquests símptomes, cal fer:

Posar la persona afectada en terra.
Li hem de posar un mocador doblegat entre les dents per evitar que es mossegui la llengua.
No li hem de restringir els moviments.
Li hem d´afluixar la roba, sobretot el coll.
Si fa renou quan respira, li hem d´obrir la via aèria pressionant el front amb una mà i tirant la barbeta cap amunt amb l´altra mà.
L´hem de posar en posició lateral estable per si vomita o hi ha secrecions.

Una vegada finalitzada la convulsió, o si ja dura més de 15 minuts, hem d´avisar l´ambulància. És normal que la persona afectada estigui inconscient.


7.2. Ennuegament (obstrucció de les vies respiratòries per la introducció d´un cos estrany)


Si la persona accidentada està conscient, hem de fer que tussi fins que tregui l´objecte.
Si no està conscient, li hem de fer de sis a deu compressions abdominals d´acord amb les instruccions següents: * ens hem de col.locar al darrere seu
* l´hem d´agafar per davall de les costelles
* li hem de fer compressions fortes i brusques
Si no es manté dreta, l´hem de posar a terra, panxa enlaire, i li hem de fer compressions abdominals.

7.3. Hemorràgia greu

Una hemorràgia és greu quan la sang surt de forma abundant per una ferida o un tall. Què hem de fer?

Hem d'ajeure la persona accidentada amb les cames alçades.
Li hem d'aixecar l´extremitat que sagna.
Si hi ha algun objecte punxant a la ferida, no l´hi hem de treure.
Hem de pressionar directament la ferida amb el taló o amb els dits de la mà i li hem de cobrir amb draps estèrils o nets perquè aturi l´hemorràgia.
Si continua sagnant hem de pressionar fort la cama o el braç a un punt superior.
Encara que l´hemorràgia s´aturi, hi hem de continuar fent pressió fins que arribi l´assistència.
Si la persona està pàl.lida, marejada o suada i té les mans i els peus freds, li hem d'aixecar les cames.
No li hem de fer cap torniquet, ja que en alguns casos pot provocar que després li hagin d´amputar l´extremitat.

7.4. Traumatismes


Els nins i les nines es solen moure molt i tenen propensió a caure i donar-se cops. Quan aquests incidents comporten un traumatisme, cal fer el següent:

Els petits cops requereixen aigua freda. Si el lloc contusionat és una articulació i s´infla exageradament, el metge ha de visitar el nin o l´hem de dur a l´hospital.
Si és greu, no hem de moure la persona afectada. No hem de provar d´immobilitzar-la perquè el risc de lesions és més elevat que el possible benefici.
Hem de demanarem la presència d´una ambulància i no hem de deixar sola la persona en cap moment.
Si escau, hem de controlar l´hemorràgia comprimint amb força el punt que sagna.
Cal abrigar l´accidentat per evitar una hipotèrmia.


7.5. Electricitat


En cas d´incendi, el primer que cal fer és tallar el corrent. Després hem d'actuar amb l´extintor. No hem d'apagar el foc amb aigua sense haver tallat el corrent.

No hem de tocar les persones accidentades per corrent fins després d´haver-lo tallat.

Per evitar accidents:
Hem de tapar els endolls per evitar que els infants s´hi accidentin.
No hem de connectar gaires aparells al mateix endoll o llums al mateix interruptor, ja que hi pot haver una sobrecàrrega d´intensitat i, si s´escalfen els cables i els endolls, podem provocar un incendi.
Els cables elèctrics han d´estar en bon estat i no han d´estar recaragolats.
El diàmetre del cable ha de ser proporcionat a la intensitat de corrent que hi ha de passar.
Abans de connectar un aparell elèctric a la xarxa, cal veure si la tensió és la que hi correspon.
No hem de tocar aparells elèctric amb les mans humides.
Cal desendollar els aparells quan no els feim servir.
En desendollar els aparells, hem d´estirar l'endoll per la part de plàstic, mai pel cable.

Qui era Mestre Guillemet?

Biografia

Gabriel Coll i Mulet nasqué a Santa Eugènia l´1 de febrer del 1897, al Quarter Primer casa número 20. Fill d´Antoni Coll i Santandreu i de Rosa Mulet i Montblanch, de Santa Eugènia. Tenia tres germanes.
Aprengué les primeres lletres amb el mestre Bartomeu Pastor, el qual va estar destinat a Santa Eugènia des del 1899 a 1909, i deixà una forta impressió dins la seva formació.
Als desset anys, va acreditar la seva suficiència a l´Institut de Balears el dia 15 d´octubre del n1913. El ministre d´Instrucció Publica i Belles Arts li atorga el Títol de mestre de primera ensenyança elemental, en nom de SM el Rei, el dia 1 d´agost del 1914.

El primer nomenament com a metre interí va ésser el 15 d´abril del 1916, a l´escola nacional de nins de Sencelles, càrrec que exercí fins al 15 de febrer del 1917.

L´1 de setembre de 1919 és destinat, com a mestre interí, a l´escola de Sant Joan Baptista (Eivissa) fins al 7 d´abril del 1920.

El 28 d´abril del 1920 el destinen a Sant Cristòfol (es Mercadal, Menorca) fins al 19 de desembre del 1920.

El 7 de gener del 1921 ocupa plaça de mestre interí a l´escola d´Artà, fins a l´1 de setembre del 1921.

L´1 de setembre del 1921 ocupa plaça de mestre interí a l´escola d´Esporles, fins al 24 de setembre del 1922.

El 7 d´octubre del 1922 ocupa plaça del mestre interí a l´escola d´Andratx, fins al 6 de juny del 1923.

Aprova les oposicions el 1923, la primera destinació com a mestre propietari fou a l´escola Mixta de Cela, Lobios (Orense), on va prendre possessió el 7 de juny del 1923. Després, el 13 de setembre del 1924, s´incorporà per permuta a l´escola nacional de Cabaleiros, al municipi de Lobera (Orense).

El dia 22 de maig del 1929 pren possessió com a mestre titular de l´Escola Nacional de Nins de Santa Eugènia.

La seva tasca docent fou interrompuda pels esdeveniments derivats de la Guerra Civil. Gabriel Coll i Mulet fou suspès i separat del servei a partir de l´1 d´octubre del 1936 i no tornà a exercir com a mestre nacional mai més.
Va morir el 23 d´abril del 1972 a l´edat de setanta-cinc anys.


Dades de la tasca desenvolupada per "Mestre Guillemet" a l´escola de Santa Eugènia

De la seva tasca, en queden referències a les actes de la Junta d´Instrucció Pública i Consell Local de Primera Ensenyança. Des de la seva presa de possessió queda ben patent la seva il.lusió per treballar per l´escola del seu poble.
Acta del 28 de maig del 1929: "...prometió trabajar con ahínco para que la cultura popular y principalmente del niño sea la mayor possible; interesando de la Junta y del Ayuntamiento,su cooperación para que, aunados todos en un mismo ideal se pueda lograr lo que se desea."
A un article, escrit per ell i publicat a El Magisterio Balear, el 6 d´abril del 0931, amb el títol "Santa Eugenia en Marcha", posa de manifest els seus principals objectius:
  • "... interés para buscar dar forma y llevar a la práctica el proyecto de construir una escuela de grados conforme a las exigencias actuales."
  • "... alejar el baldón del analfabetismo que sobre el municipio pesa."
  • Dotar l´edifici actual de material pedagògic, que aconsegueix en gran part del comerciant i amic Pedro Coll (establert a Alemanya) i de l´Ajuntament.
Una gran majoria de les actes del Consell Local de Primera Ensenyança, del qual Gabriel Coll era el secretari, tracten de l´adquisició del solar per a la construcció d´una nova escola i de la compra de material per part de l´Ajuntament. També a l´acta de 28 de desembre del 1932 queda constància de l´inici de les classes nocturnes per a persones adultes. De la seva inquietud pel perfeccionament, queda constància a l´acta de 28 d´agost del 1932:
"Los miembros del Consejo Local manifiestan haber visto con satisfacción que el maestro Sr. Coll siga el curso oficial de Avicultura que se da en Consell los jueves por la tarde, como también el de Psiquiatria que en la tarde del sábado y los domingos se da en el Museo Pedagógico Provincial".

El llibre Escola i Societat, de Jaume Oliver, fa referència a aquesta secció de psiquiatria escolar dirigida per Dr. Joan I. Valentí que aglutinava els mestres interessats per la psicologia infantil.
Hem de destacar que l´escola de Consell era aleshores capdavantera des del punt de vista pedagògic. El mestre Miquel Deyà hi va introduir per primera vegada a Mallorca el mètode Freinet. El contacte amb Consell, per part de Gabriel Coll, no es va reduir al curs esmentat, ja que es va casar amb Magdalena Pons, mestra de pàrvuls d´aquest poble.

De la seva tasca a Santa Eugènia a més de les fonts orals, hi ha cartes dels seus alumnes que ens descriuen les visites a Palma, sa Pobla i les activitats realitzades, les quals són d´un gran interès educatiu.
Llorenç Mª Duran, introductor del mètode globalitzat de Décroly i que féu una gran aportació a la pedagogia mallorquina recorda i anomena expressament l´excel.lent labor de Gabriel Coll a Santa Eugènia.

L´inspector en cap Joan Capó deixà constància escrita de la seva feina a Santa Eugènia:
"El señor Coll es uno de los maestros capacitados. Conocedor de los niños por sus estudios prácticos y del modo de ser del pueblo, ha podido levantar esta escuela, empleando procedimientos adecuados, muy prácticos y acomodados. La Inspección en su visita de hoy queda satisfecha de lo que el Sr. Coll lleva realizando y espera de él, el resurgimiento escolar del pueblo."

El nom de Mestre Guillemet a l´escola de Santa Eugènia

El Consell Escolar de l´escola pública de Santa Eugènia, en sessió de 29 d´octubre de 1996, proposa el nom de Mestre Guillemet, com a nom de l´escola, a partir de l´informe elaborat per l´inspector d´educació Sr. Miquel Coll i Canyelles.

L´Ajuntament de Santa Eugènia, en sessió ordinària de dia 27 de novembre de 1996, acorda per unanimitat acceptar com a nom del col.legi públic de Santa Eugènia Mestre Guillemet

Composició actual del CONSELL ESCOLAR

És el màxim òrgan de govern de l’escola i representa a tota la comunitat educativa. Està integrat per:

 1.Membres no electes
EQUIP DIRECTIU
Antoni Picó i Aguiló (president)
Miquel Vicens Sastre (cap d´estudis)
Xesca Gamundí Serra (secretària)
REPRESENTANT DE L’APIMA
Teresa Lebrero Oncala
REPRESENTANT DE L´AJUNTAMENT
María José Bover Milanés

2.Membres elegits
MESTRES
Joana Llabrés
Tomeu Parets
Francisca M. Jaquotot Coll
Jaume Garcia Oliver
Mª Francisca Fuster Lladó
PARES/MARES
Eli Cabrer
Francesca Ramis
Javier Bascuñana
Guillem Riera

Data de constitució del Consell Escolar: 9 de desembre del 2014
  1. Comissions creades
Permanent
Antoni Picó i Aguiló (director)
Miquel Vicens Sastre (Cap d´estudis)
Francesca Gamundí Serra (secretària)
Maria Francisca Fuster (mestra)
Francesca Ramis (pare)
Menjador
Antoni Picó Aguiló (director)
Francesca Gamundí Serra (secretària)
Tomeu Parets (mestre)
Guillem Riera (pare)

Programa de reutilització de llibres

Antoni Picó Aguiló (Director)
Miquel Coll Isern (mestre)
Eli Cabrer (mare)
Maria José Bover Milanés, representant de l’Ajuntament